Salem està situat al sud de la Vall d’Albaida, als peus del Benicadell, a una altura sobre el nivell del mar de 366m; enclavat enmig de l’anomenada Foia de Salem i envoltat de muntanyes, amb uns magnífics pinars, que ens fan gaudir d’un paisatge ple de color, olors, silencis i la tranquil·litat que ens ajuda a relaxar-nos i aïllar-nos de les tensions del món modern.
El nom de Salem ja ens avança molt: aquest topònim significa pau i seguretat. Els qui visiten el nostre encantador poble solen coincidir en esta percepció. Benestar, serenitat i molt d’encant són algunes de les qualitats del nostre municipi situat en el cor de la coneguda foia de Salem.
En aquest enlloc, al que sóm prop de 400 habitants, trobaràs un ric patrimoni natural, aspecte ja destacat pel botànic Cavanilles fa segles. A més, la riquesa aqüífera, l’aposta pel turisme rural amb allotjaments plens d’encant i diverses rutes per a explorar l’ombria del Benicadell són raons principals per a visitar-nos.
Però hi ha moltes més. I si decidixes conéixer este bell municipi, si és que encara no ho has fet, segur descobriràs estos atractius per tu mateix.
Una mica d’història
Les restes arqueològiques més antigues trobats en este lloc es van trobar en la Cova del Frontó, situada en la lloma del mateix nom en els contraforts nord-est de la Serra de Benicadell, i corresponen a un enterrament col·lectiu de la Primera Edat dels Metalls, pertanyent a la cultura eneolítica.
En el Avenc de Salem s’han descobert fragments de ceràmica romana d’època tardana i de temps medievals. Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, la població va patir una considerable disminució. Antigament, el territori pertanyia als marquesos de Bèlgida i més tard als ducs de Gandia.
Repàs històric molt ràpid:
Salem té restes d’ocupacions prehistòriques, com enterraments neolítics i pintures rupestres, així com vestigis romans. Els romans utilitzaven les aigües de la font d’Elca i passaven per Salem en un camí secundari. Els musulmans van desenvolupar l’agricultura a la foia, creant l’horta d’Elca i el molí de Salem. El poble va ser conegut com Abdussalem i es va simplificar a Salem al segle XIV.
Durant els segles XV i XVI, el poble va créixer sota el domini dels Bellvís, destacant-se en la producció d’oli i ramaderia. El 1521, els moros de Salem es van veure obligats a convertir-se al cristianisme després de fugir davant l’exèrcit. Al segle XVII, la crisi agrícola i els abusos senyorials van portar a diverses revoltes, com la Segona Germania.
Salem va seguir creixent en població al segle XVIII i XIX, tot i la pobresa. A partir de 1950, amb la creació de fàbriques de calcer, el poble es va industrialitzar, i després de la crisi de la indústria, es va reconvertir amb la fàbrica d’aigües minerals «Font-Salem». Actualment, Salem promou el turisme rural, mantenint un nivell de vida tranquil i saludable.
